Las liquidaciones del impuesto de plusvalía municipal son recurribles, incluso cuando ya sean firmes, siempre que el contribuyente pueda demostrar que el inmueble no aumentó de valor en la operación. Se trata de una cuestión que podría afectar a miles de contribuyentes, y que ha quedado así establecida por una sentencia del Tribunal Superior de Justicia (TSJ) de Cantabria del pasado abril. El fallo corresponde al caso de un contribuyente que solicitó la devolución como ingresos indebidos del IIVTNU que había pagado por la transmisión de un inmueble en 2021. El Ayuntamiento de Santander denegó esta solicitud, alegando que la liquidación del impuesto ya era firme. Sin embargo, el contribuyente recurrió la decisión, aportando las escrituras de la herencia y los documentos de la compraventa que acreditaban que, lejos de haberse incrementado, el valor del inmueble había caído.

El 16 de julio el Supremo se pronunciará sobre si las indemnizaciones adicionales por despido improcedente, superiores al máximo que establece el ET, tienen cabida con las reglas de juego españolas. El informe de la Fiscalía del Supremo hace referencia a la doctrina fijada por el TS: “Tal doctrina la ha sentado en la STS del Pleno, de 19-12-2024 rechazando así la posibilidad de que, por la vía del art. 10 del Convenio 158 de la OIT, se pueda fijar una indemnización por despido improcedente en cuantía superior a la ya establecida en el ET”. Matiza y subraya que esta posibilidad está cerrada “salvo casos excepcionales donde concurran otros elementos que justifiquen una indemnización adicional por daños y perjuicios (ej. vulneración de derechos fundamentales, discriminación, etc.), que irían por otra vía legal y no como complemento a la indemnización por improcedencia”.

El Ministeri d'Hisenda ha sotmès a audiència pública fins al 24 de juny l'Ordre que aprova el model per pagar el tribut, que fixa el mode de presentació (per via electrònica) i els terminis. Aquesta Ordre ministerial aprova tres models; el 240 perquè les companyies informin Hisenda quina entitat del grup serà l'encarregada de presentar la declaració informativa de l'impost; el model 241 per ja sí, presentar aquesta declaració informativa; i el 242 per a l'autoliquidació del gravamen. Un cop passat aquest primer any, els terminis canvien per a la resta dexercicis.

El 2024 es van signar un 60% menys de contractes de substitució per raons de conciliació que un any abans, 38.176 davant 94.244. Els canvis introduïts al RD-llei 1/2023 han derivat que les empreses usin molt menys els contractes bonificats. El Consell Econòmic i Social qüestiona que la nova regulació exclogui de l'incentiu a substitució, s'enfronti a dificultats d'accés a l'ocupació per qualsevol altre motiu diferent que creuen que altrament poden ser un obstacle a l'hora d'intentar beneficiar col·lectius que es veuen molt afectats per la desocupació.

El temps invertit a tornar a casa després de la visita a l'últim client no es considera temps de treball, segons el Tribunal Suprem. Aquesta ha de ser la regla general, llevat que ho hagin pactat així els treballadors amb l'ocupador o es compleixin certs requisits excepcionals, taxats per la justícia europea.L'admissió com a temps de treball del trajecte inicial “no és determinant per concloure que, també ho és l'invertit per desplaçar-se des de l'últim client al seu domicili en finalitzar la jornada”, ja que “no consten acreditats elements fàctics que determinin en quines condicions presten els seus serveis en anar i en tornar de la seva feina” i, alhora, no s'acrediten “raons excepcionals” que justifiquin l'alteració de la regla general.

Hisenda esgota els terminis per aprovar el model de liquidació del nou impost sobre el marge d'interessos i comissions de les entitats financeres, el primer pagament fraccionat del qual hauran d'abonar a partir de l'1 de juny. Fonts d'Hisenda han apuntat que l'ordre ministerial amb el model s'aprovarà aquest mateix mes -és a dir, que es publicarà al BOE al llarg d'aquesta setmana- una vegada que ja ha rebut els darrers informes consultius. L'ordre ministerial no només ha de concretar el formulari que hauran de presentar les entitats financeres, sinó també aclarir certs dubtes sobre la seva aplicació per a l'exercici 2024 suscitats en decaure els canvis introduïts a l'anomenat decret òmnibus el mes de gener passat.

El Govern, davant de l'allau de sol·licituds dels mutualistes demanant la devolució de l'IRPF (que puja a un cop de gairebé 1.000 milions per any per a l'Administració), va aprovar el desembre del 2024 una llei per tornar aquests pensionistes només un pagament per any. Segons el parer de l'associació, la decisió del Ministeri d'Hisenda vulnera drets fonamentals i principis constitucionals com ara la igualtat, la prohibició de l'arbitrarietat, la seguretat jurídica, la confiança legítima i la bona administració.

La DGT acaba amb els dubtes i confirma que l'assumpció del deute hipotecari pel comprador no genera un nou pagament de l'Impost sobre AJD. En concret, aclareix en una consulta vinculant que la subrogació del deutor hipotecari que es produeix en el context d'una compravenda d'un immoble no està subjecta a la quota gradual de la modalitat d'AJD de l'impost sobre transmissions patrimonials. Tal com conclou Tributs, "aquesta subrogació no produeix una inscripció diferent de la que origina la pròpia transmissió de l'immoble" i això "perquè s'entén que l'única operació inscribible és el canvi de titularitat el bé transmès que garanteix la hipoteca" ja que "no es veuria afectada la hipoteca en si mateixa considera.